Què és la sostenibilitat?

Benestar Ambiental, econòmic i social per avui i demà

Les paraules “sostenible” i “sostenibilitat” s’han tornat molt comunes en els nostres dies. Però què signifiquen exactament? fan referència a les persones, a la cultura, al medi ambient, al treball o als diners? S’utilitzen per al nostre barri, per a la ciutat, als països o en general? Es tracta de nosaltres o és una mica del que han de preocupar-se altres persones especialitzades? La sostenibilitat tracta de totes aquestes coses i molt més.

La sostenibilitat es podria definir com una habilitat o capacitat d’alguna cosa que ha de ser conservada en el temps. Es tracta de prendre el que necessitem per viure ara, sense posar en perill les possibilitats de les persones en el futur per satisfer les seves necessitats. Si es diu que una activitat sigui sostenible, ha de ser capaç de continuar per sempre. La sostenibilitat requereix que vegem el món com un sistema que connecta l’espai i temps.
Com a exemple, tirant la vista enrere: les decisions que els nostres avis van fer sobre com conrear la terra segueixen afectant a la pràctica agrícola d’avui; de la mateixa forma que les polítiques econòmiques que ens avalen avui tindran un impacte en la pobresa urbana quan els nostres fills siguin adults.

Realment, és més fàcil reconèixer quan alguna cosa no és sostenible. Pensem, per exemple en l’extinció d’algunes espècies animals, en la salinitat dels nostres rius per pràctiques de modificació de sòls, o en l’excés d’envasos mal reciclats que arriben a l’abocador.

Per això, som sostenibles si intentem viure dins dels nostres sistemes naturals (medi ambient) amb la garantia que el nostre estil de vida (l’economia) no fa mal a altres persones (de la societat i cultura). És una forma d’adequar-se al que passa en el nostre al voltant i per això és important equilibrar aquests tres eixos: MEDI AMBIENT / ECONOMIA / SOCIETAT. En realitat es tracta de pensar en el menjar, la roba, l’energia i altres productes vénen i decidir si ha de comprar i consumir aquestes coses.

Cada vegada més, el nostre estil de vida està posant més pressió sobre els sistemes naturals. Els científics continuen investigant com les interaccions humanes amb els sistemes naturals es poden millorar i fer sostenibles.

Però… I què és el disseny sostenible?

Entenem que la qualitat de vida també és un sistema: Éstà bé ser física i intel·lectualment saludable, però què passa amb aquelles persones que són pobres i no tenen accés a l’educació? Éstà bé tenir un bon sou segur, encara que l’aire en la seva localitat sigui impur? Éstà bé tenir llibertat d’expressió religiosa, si no podem alimentar a les nostres famílies?

La sostenibilitat es basa en aquest tipus de pensament sistèmic. Ens ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos i al nostre món. Els problemes que enfrontem són complexos i greus, i no podem tractar-los de la mateixa manera que els vam crear. Però podem fer-los front. El disseny sostenible, tracta d’això: d’elaborar les estratègies necessàries que ens permetin perfeccionar els nostres sistemes i assegurar uns estils de vida socials, econòmics i mediambientalment dignes i amb futur; això és, sostenibles. I es pot aconseguir amb les eines que el pensament de disseny ens facilita: analitzant els problemes a solucionar, trobant d’on prové aquest problema, buscant símils i casos d’èxit en els quals inspirar-nos, establint un període de prova i testeig, posant-ho en pràctica i fent finalment una valoració dels objectius; és a dir, si aquests es compleixen o no.
A nivell global, s’han elaborat moltes d’aquestes estratègies des de que tenim consciència d’aquesta necessitat de preservar els nostres mitjans (veieu la línea del temps del desenvolupament sostenible). Però tant a nivell particular, com a nivells d’empresa (ja sigui Pime o multinacional), com d’organitzacions; es pot fer molt, encara, per innovar per a un futur saludable i significatiu per a aquest planeta i els seus habitants.

Definició de Sostenibilidad segons l’Informe Brundtland:

El desenvolupament sostenible s’ha definit de moltes maneres, però la definició més freqüentment citada és del conegut Informe Brundtland[1]:
“El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats Conté dins de sí dos conceptes clau.:
• el concepte de necessitats, en particular les necessitats essencials dels pobres del món, a la qual s’ha de donar prioritat absoluta; i
• la idea de limitacions imposades per l’estat de la tecnologia i l’organització social en la capacitat del medi ambient per satisfer les necessitats presents i futures”.

 

[1] World Commission on Environment and Development (WCED). Our common future. Oxford: Oxford University Press, 1987 p. 43.

 

 


LINEA DEL TEMPS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

1968

Conferència de la Biosfera de les Nacions Unides, de París.
Conferència sobre els aspectes ecològics del desenvolupament internacional, Washington DC.

1972

Conferència de l’ONU sobre el Mig Humà, Estocolm.